El descobriment sexual. Els secrets familiars. El desig i la frustració, i la fantasia com a única escapatòria. Primavera fosca (1969) és la colpidora novel·la de tall autobiogràfic en què Unica Zürn relata un episodi crucial de la infància: el despertar del desig en el si d’una família berlinesa, en el període d’entreguerres, i les complexes relacions reals i fantasmàtiques entre el pare, la mare, la protagonista i un germà gran que la força sexualment. El text explora, amb l’estil acerat i precís de Zürn, la relació d’un jo en formació davant d’un món exterior no sempre complaent, i com la fantasia es pot convertir en un refugi i un destí des d’una edat primerenca. En el cas de l’autora, una fantasia de suïcidi que realitzarà a la vida real anys després.
Unica Zürn (Berlín, 1916–París, 1970) és una de les escriptores i artistes oblidades de l’avantguarda europea, la figura de la qual s’està recuperant recentment amb més força. Cultivadora incansable de la poesia anagramàtica i del dibuix automàtic, va ser admirada per grans artistes del surrealisme com Henri Michaux, André Breton, Man Ray, Marcel Duchamp o Max Ernst, i va ser cèlebre per les seves col·laboracions amb Hans Bellmer, de qui va ser companya sentimental (i model per a les seves famoses Poupées). Després de diversos ingressos en centres psiquiàtrics, el 1970 es va treure la vida.
La present edició inclou un diari de lectura d’Eva Baltasar i un estudi biogràfic de Mireia Casanyes-Dalmau.